Molt sovint un té la impressió que, en aquest món telecomunicat fins a l’extrem en què ens movem, l’acceleració progressiva a què estem sotmesos fa que s’instal·li, en la percepció de les coses, en la visió del món que ens construïm, un sentiment perillós de frenesia. Les noves teconologies ho envaeixen tot, absolutament tot: des de tota mena d’estris portables (per exemple, ja es parla de peces de roba intel·ligents) fins a un àmbit tan sensible com és l’educació. La innovació tecnològica respon a una progressió geomètrica en els descobriments.

En principi, això està molt bé sempre que ens ajudi a millorar (sobretot tot allò relacionat amb la salut), a conèixer i conèixer-se. Tanmateix, de l’ús neix l’abús i ja són molts els psicòlegs que s’especialitzen en el tractament de l’addicció a Internet, els mòbils, etcètera. Una de les noves angoixes que s’han descobert és la de descuidar-se el telèfon mòbil. No es pot viure sense mòbil, ni un segon. Tenim molts instruments però no sabem com usar-los i caiem fàcilment en el seu abús. Aquesta dependència, molt perillosa, és signe d’una angoixa més profunda dels nostres temps: no saber què busquem ni on buscar-ho.

En última instància es tracta segurament de la cerca de la felicitat, en llenguatge occidental. Serà molt bo el dia que utilitzarem la profusió de nova tecnologia, que haurà envaït tots els espais de la vida, fins i tot de la nostra intimitat (ja pràcticament desapareguda amb xarxes com Twitter i Facebook), per deslliurar-nos-en i retornar a l’origen, al silenci interior (i exterior) que permet la florida. Un dels vídeos més vistos al Facebook justament tenia com a missatge central alliberar-se’n. Deixar de viure fugint i adonar-se de la vida que passa al teu voltant.

[article publicat al núm 372 de SomGarrigues]