En un article anterior on comentava el tema dels setrills acabava dient que “m’agradaria pensar que la DO Les Garrigues està fent tot el possible per ser present als millors restaurants de Barcelona. Però també, molt em temo, que no és així. Espero equivocar-me.” Doncs han passat uns mesos, i escolteu, no m’equivoco. No veig oli de les Garrigues a cap restaurant fora de les Garrigues. Les DO d’oli espanyoles deuen tenir uns comercials fora de sèrie; només veig oli del sud d’Espanya.

Dec estar obsessionat. Estic per sondejar-los per si volen fitxar per la meva empresa, perquè renoi, si ho col·loquen tot com col·loquen l’oli... Després ens queixarem que no es generen oportunitats, que si sempre som els darrers a ser considerats, que si som l’abocador de Barcelona. Ara només em queda creure que l’exportació (amb marca pròpia) deu ser el pal de paller de l’estratègia, perquè obviar Barcelona com a principal ambaixador de marques és molt agosarat.

Si no és així, no només em sembla tristíssim el que està passant, sinó que ho trobo una falta de respecte per als pagesos i productors de la zona, els quals estic convençut s’esforcen per aconseguir un dels millors olis del món. Perquè, a la DO Les Garrigues, us creieu que teniu un dels millors olis del món, veritat?

[article publicat al núm 372 de SomGarrigues]