L’estiu arriba al seu meridià i amb ell arriba el gruix de les festes majors, prou que es nota en aquest periòdic. Casualment, enguany es dóna el cas que un mateix grup estarà al cartell d’Arbeca, Juneda i les Borges, per aquest ordre. És fàcil intuir que, tret dels més fans d’aquella formació, bona part de la gent en tindrà prou veient-los una vegada, de manera que és fàcil que, si més no els que són d’una mica més lluny, aquella nit optin per un altre lloc de festa.

A la vall de Corb, a la comarca veïna, paisatge germà i cosins en moltes coses, fa anys, no gaires, que van trobar un sistema per programar les festes majors de cada poble en què hi surten guanyant tots. Van distribuir els caps de setmana de manera que cada divendres i cada dissabte és el torn d’un poble. Es fa un cartell conjunt i, òbviament, s’eviten duplicitats. El resultat és que a la vall del Corb s’ha establert una dinàmica interna que afavoreix el coneixement entre els joves del territori, tot potenciant un model de festa més genuí que no pas d’altres, que parteixen de la característica de materialitzar-se a molts quilòmetres de distància.

En una comarca allunyada però ben semblant en moltes coses, el Matarranya, funciona quelcom semblant, però amb l’afegit del transport, un autobús que cada divendres i cada dissabte recull els joves de les diferents poblacions per dur-los allà on s’ha determinat la festa aquell dia. No cal dir que per als pobles més menuts o aquells que no parteixen d’una festa especialment anomenada aquesta jugada els situa al mapa per un dia i els dóna una oportunitat per arrencar. En una segona fase, aquesta dinàmica de consensuar el calendari també pot acabar desembocant en un treball de preparació conjunt i una negociació de les contractacions que ajudi a reduir la despesa, no precisament barata, d’aquest vessant de la cultura.