Durant anys entre els pagesos s’utilitzava una frase que deia: “Aigua, sol i guerra a Sebastòpol!” Sembla que la dita té dos possibles orígens: la guerra de Crimea del segle XIX o la gran guerra Europa d’inicis del segle XX. En les dos ocasions el nostre país no hi va intervenir directament i, en canvi, les exportacions de tota mena de béns, especialment els alimentaris, van augmentar molt, fet que va provocar un increment dels preus dels productes agrícoles. Per això, aquesta situació era recordada amb enyorança pels pagesos quan les coses no anaven bé.
Altres vegades hem escoltat que “Un esternut a la Xina pot provocar una grip als Estats Units.” O que “El moviment de les ales d’una papallona a Amèrica pot provocar un huracà a Europa, o a l’inrevés.” En el fons, aquest tipus de reflexions, fruit de la saviesa popular, ens ve a dir que les conseqüències de qualsevol acció, per llunyana que sigui en l’espai, poden arribar a tenir repercussions en l’àmbit en el qual vivim, al marge de la participació que tinguem en el fet original.
Un exemple el tenim en els problemes que pateix el sector agrari per les tensions entre Ucraïna i Rússia. Els responsables de la Unió Europea han plantejat diverses sancions a Rússia i, com a resposta, els seus governants han decidit tancar o dificultar les importacions europees, fet que ha provocat una caiguda dels preus dels productes afectats, especialment la fruita, que la paguen els nostres pagesos i el sector agroindustrial del nostre país.
Tot això em ve al cap a partir d’una relectura de Max Weber sobre els polítics que actuen a partir de l’ètica de la convicció o la de la responsabilitat. L’ètica de la convicció significa actuar a partir d’uns valors ètics, morals, religiosos o polítics, independentment de les conseqüències d’aquesta acció. En canvi, l’ètica de la responsabilitat ordena pensar totes les conseqüències possibles pròpies de l’acció. Segons ell, les dues són complementàries i imprescindibles per a qualsevol responsable públic, però cal saber distingir-les per aplicar-les en funció de cada situació i sempre des del rigor i l’honestetat.
Ben segur que les conviccions que han mogut els responsables de la UE són respectables, però no han mesurat, de manera responsable, les conseqüències possibles de la seva acció i el resultat ha estat dolent. Aquest exemple em serveix per exposar la meva preocupació respecte a com es prenen determinades decisions a Catalunya davant la cruïlla social i política en què ens trobem. Unes decisions que no només ens afectaran a nosaltres, sinó també el nostre entorn més proper.
Per encertar el camí que ens porti vers un futur millor, com a persones i com a país, no n’hi prou amb actuar, només, en funció de les pròpies conviccions polítiques, sinó que requereix pensar, sobretot, en les conseqüències de cada acció i assumir-ne la responsabilitat. Massa vegades, quan les conseqüències de les accions preses sota l’ètica de la convicció són dolentes, qui les ha executat no se’n fa responsable, sinó que en culpa el món en general, l’estultícia dels homes, les circumstàcies adverses o la voluntat de Déu. En canvi, qui actua conforme a l’ètica de la responsabilitat pren en compte tots els riscos i els defectes de la societat en què es mou, no suposa que tot és perfecte i no descarrega sobre els altres les conseqüències de l’acció que ell havia d’haver previst.
Al llarg de la nostra història hem viscut situacions similars i, quan moguts per nobles conviccions, però sense calcular-ne les conseqüències, s’han pres decisions equivocades, qui les ha pagat durant molts anys ha estat tota la societat. La veritable política demana que els valors cal mesurar-los, no oposar-los, amb les conseqüències pròpies de l’acció.