És de molta gent sabut que, arran de la construcció de l’embassament del canal Segarra-Garrigues a l’Albagés –projecte impulsat per l’Estat a través de la seua empresa, AcuaEbro–, es va preveure el lògic restabliment de la connexió entre l’Albagés i Cervià, ara per la banda sud, que venia a substituir l’antiga pista que vorejava el riu Set pel marge dret. Aquesta nova pista de 9  km es va executar sense escatimar recursos a l’hora de rebentar serralls i carenes, instal·lar grans estructures de formigó, destinar hores i hores de maquinària i abcar una bona dosi d’explosius. Es van deixar, però, dues coses: l’acabat del ferm de la pista de 9 km i, és clar, completar la unió amb la població de Cervià, ja que la via finalitza a les Besses, a uns 3 km de la vila.

Es tracta de reposar una connexió promesa, i que suposa una part miserable del pressupost total d’una obra autènticament faraònica. Efectivament, el mateix canal Segarra-Garrigues i tota la xarxa de regadiu que s’està implantant s’han dimensionat amb preus i estructures manifestament a l’alça, mentre que s’han oblidat coses d’allò més bàsiques, com ara aquesta pista, o en el cas de la xarxa de regadiu, el fet d’oferir preus més ajustats o condicions avantatjoses per a l’agricultor mitjà. El nou estat que s’està construint haurà de pensar molt bé com es dissenyen i es liciten les grans infraestructures del futur, perquè fins ara s’ha actuat com si l’objectiu fos fer l’obra i no la seua gestió i ús posterior.

I, a part de tot, i com s’ha dit en altres ocasions, aquests 3 km són vitals per a les Garrigues de la comarca, i especialment en el dia no llunyà que s’alliberi l’autopista AP-2. Quan això sigui una realitat, situarà el cor de la comarca a una distància molt raonable de la zona litoral amb totes les oportunitats que això representa per a les Garrigues, una circumstància que han de tenir molt present els qui les representen.