La vida es mou per passions. Què seria de la vida sense la passió? La passió a la nostra vida comença quan la nostra mare ens pareix. Aquell moment de màxima passió es trasllada cap a nosaltres en un camí que comença i que afegeix unes passions diferents a totes les passions que conviuen arreu. Nosaltres, els joves com jo, estem plens de passions que ens mouen i ens activen. És difícil aturar les passions en aquesta societat en la qual vivim, estem rodejats de massa factors externs que ens influeixen d’una manera o altra i que ens transporten cap a mons diversos.

Actualment, diuen que els joves ens trobem en un moment de la història molt complicat i es diu que serà molt difícil tornar als anys de vitalitat en què es vivia abans de la famosa crisi. Per tant, davant nostre ens espera un repte molt gran, el de tornar a ser un país pròsper, on regni la felicitat i la gent visqui a gust. Per això s’ha de lluitar per les llibertats, pels drets i per la justícia, s’ha d’arreglar tot allò que s’ha fet erròniament i s’ha de tornar a viure, a gaudir de la vida amb màxima passió, amb efervescència, amb ganes i amb tota l’esperança possible.

[article publicat al núm 382 de SomGarrigues]