Fa cinc setembres –només cinc– de la Consulta d’Arenys i quatre juliols –només quatre– que vam superar el milió de persones concentrades quan el TC es va petar aquella merda d’Estatut. Des de llavors, i amb aquest curt espai de temps, hem fet consultes populars, una cadena humana de més de 400 km i ho hem petat a Barcelona amb la V. Ens hem manifestat als ajuntaments, acampat a les places i ocupat delegacions espanyoles al Principat. I hem fet vagues i marxes i xerrades i concerts i ja no sé quantes coses més que em deixo... I hem penjat cartells i estelades, i pintat murals i signat manifestos i adhesions a campanyes. I de tants i tantes com n’hem penjat, pintat, signat i fet no les puc ni comptar ni recordar...

I ens hem emocionat veient-ho possible i, tot i alguna prohibició injusta, hem seguit. Malgrat Escòcia i malgrat Espanya. I aquí caic i aquí m’aixeco. I ens hem empassat l’orgull de fer camí amb la dreta (i amb l’esquerra que diu que és esquerra sense ser-ho), amb els cacics, els burgesos i els retalladors. I també amb aquells que mai hi havien sigut i ara sí (i no saps per què però procures no preguntar-t’ho gaire...). I ara que ja ho tenim i encara mantenim intacta la il·lusió, se’ns presenta CiU amb una pseudoconsulta de fireta i consumant un frau històric... Ufff...

I ara? Doncs ara a votar! Dient que el Mas és un lladre que ens ha manllevat la possibilitat de fer un referèndum de garanties i reconegut internacionalment, però a votar! I a procurar la màxima participació, la millor organització i el màxim ressò. A omplir les urnes (o el que sigui) de “Sí” i “Sí” i a guanyar per poder anar més enllà nacionalment i socialment. I passat el 9-N, amb eleccions o sense, amb una “vomitiva” llista conjunta o sense, a seguir empenyent i a proclamar la independència (agafar un bon pet, passar la ressaca), negociar una mica la cosa amb l’estat veí i ja està!

I sí, sí! S’està fent llarg i feixuc, i no saps gaire què més fer... però sí, sí! Ja s’acaba... Sí, sí! Ja s’apropa! Sí, sí! Ens trobem al final! Sí, sí! Ho celebrem! Sí, sí! Serà l’hòstia!

[article publicat al núm 383 de SomGarrigues]