És ben cert que vivim uns anys convulsos, i si ho voleu d’un cert desordre, en les respostes socials que es donen contra la crisi o pel procés sobiranista que vivim a Catalunya. Alguns, de manera explícita, proposen una ruptura amb tot allò que hi ha abans del naixement del seu moviment, com podria ser Podemos, i alguns, d’alguna manera menys evident i gairebé imperceptible, volen acabar amb el que és un principi/figura fonamental de qualsevol democràcia representativa com és l’autoritat principal d’un país, el seu president.

Aquesta és l’Assemblea Nacional Catalana. No hi ha color amb el discurs que s’envia des d’Òmnium Cultural quan es dirigeix a la màxima autoritat d’aquest país i el discurs de l’ANC, i no són diferències de caire material, ans al contrari. Carme Forcadell hauria de tindre molt clar que no és cap diputada no adscrita al Parlament, o que no té assignada cap mena de fila zero al Parlament. Un cop feta la demanda a les autoritats del país, aquestes han d’actuar com bonament puguin. Pot semblar una resposta insuficient, ja sigui perquè no ens agradi el partit de govern o bé perquè no creiem en la política, però és així. L’execució de les demandes correspon a les autoritats i Carme Forcadell no n’és cap.

[article publicat al núm 383 de SomGarrigues]