Hi ha una sèrie de coses que han aconseguit millorar l’estancament econòmic de la comarca aquests darrers anys. Però si n’hi ha una que hi ha jugat un paper clau, no hi ha dubte que ha estat el programa Leader en les seues diferents versions i noms. Aquest pla ha finançat al voltant d’un terç de cada inversió que s’han empescat les persones i emprenedors, i en alguns casos ajuntaments, que han cregut en el territori i s’hi han jugat principalment –no ho oblidem– els seus diners. Ara, una decisió política estrictament catalana –no espanyola, no europea–, obliga el Grup d’acció local de les Garrigues a fusionar-se amb el nou grup del Segrià-Pla d’Urgell-Urgell, amb centre a Mollerussa.

Tots els grups Leader de les comarques de Lleida (Noguera, Segarra-Solsonès, Pallars), excepte un altre a tot Catalunya, continuen intactes. En canvi, es pot dir que el del Pla d’Urgell-Urgell es fa gran, ajuntant-hi les Garrigues i alguns pobles del Segrià. Se li pot dir ampliació, creació de macrogrup (concepte de gran contrasentit en un programa destinat a promoure el món rural), o sumsumcorda, però es tracta simplement d’una absorció en la qual la part petita –en aquest cas, les Garrigues– queda dissolta.

Quines implicacions té? El centre de gravetat, els beneficiaris tipus, l’estratègia del programa i, en resum, l’orientació dels fons passen a ser uns altres. A l’hora de crear el Leader i dirigir les ajudes, es van tenir en compte bàsicament els indicadors demogràfics. Els que ho tenien més malparat s’havien de discriminar positivament per frenar o invertir la tendència. Un 90% dels pobles de les Garrigues perden habitants, cosa que sortosament no li passa a la comarca veïna. I la recessió demogràfica pràcticament només té una solució, que és la creació d’inversió i llocs de treball. Si en això no se centren els esforços, la resta del que es digui, no ens enganyem, és música celestial, son i badalls.