A partir del moment en què una quarta part dels nascuts a les Garrigues el 2009 són de mare estrangera la pregunta passa a ser improcedent. O gratuïta. La pregunta tenia sentit quan el percentatge de població immigrada era simbòlic, inferior al 2 o 3%. Però ara és una realitat tan tangible com ho seria la immigració espanyola dels anys 60 i que ningú, òbviament, posa en qüestió perquè és una realitat reiterada. Ben segur que la pregunta se la van fer els alts responsables polítics de finals dels anys 90 i primers del 2000 quan van decidir activar l’economia d’una forma dràstica i ràpida en quant als resultats. Abans d’emprendre la cursa immobiliària, amb sucosos i immediats rendiments individuals i col·lectius –en termes d’ocupació, PIB, etc. –, és evident que algú va planificar una aportació de mà d’obra exterior. Les polítiques econòmiques no són improvisades pel que fa a detalls d’aquest calibre (per cert, els qui van contestar afirmativament la pregunta, ara que no manen, sembla que no se’n recorden i, encara més, gosen fer d’aquest tema una arma llencívola). Finalment, es miri com es miri, es vulgui o no, un quart de la gent que neix, és a dir, una quarta part dels nens que aniran a les escoles d’aquí a tres anys, als instituts d’aquí a 12, un de cada quatre jugadors dels equips de futbol, bàsquet, dels que buscaran feina o dels que formaran la societat d’aquí a 15 o 20 anys, seran fills de la nova immigració. Voler jutjar ara això com a bo o dolent no sols no du enlloc ni a treure conclusions sinó que desorienta, crea prejudicis i fa perdre temps per a centrar-se en com ha de ser la societat del futur i en quins valors l’han de basar. Simplifiquem, evitem passos intermedis i avancem com més aviat millor vers la creació i assumpció d’uns valors i una identitat comuna, amb grans canvis i sacrificis per part dels darrers en arribar, i canvis menors –alguns canvis o sacrificis al capdavall–, per la cultura d’acollida. Com més aviat deixem enrere el debat gratuït, més aviat haurem superat els neguits i en uns anys ens situarem de nou en la posició, relativament còmoda, que ara ocupa la penúltima... immigració.