Després de 300 anys de la pèrdua de les nostres institucions amb la derrota de les tropes austriacistes, després de la repressió ferotge que això va suposar, després d’haver suportat dues dictadures i una guerra civil, després d’haver aguantat la mentida embolcallada per la senyera durant 23 anys i després d’imputar mig Govern nostre per haver-nos deixat votar, va arribar Esquerra Republicana de Catalunya i Oriol Junqueras i ens ha obligat a veure com ha intentat torpedinar el lideratge del President del país sobre el procés. Oriol Junqueras no va rebutjar la proposta d’un líder d’un partit en concret, no. Va rebutjar la manera de fer efectiva la construcció d’un Estat amb una majoria absoluta de diputats disposats a construir-lo sense entrebancs parlamentaris en un termini de 18 mesos. No va rebutjar la proposta d’un líder d’un partit concret, no. Va rebutjar que el referèndum en forma d’eleccions que s’havia de celebrar fos entès per tota la comunitat internacional, i per tant, va rebutjar gaudir de reconeixement. Després de 300 anys, i de tot allò que hem hagut de suportar, potser n’haurem d’esperar 300 més.