Podria ben bé ser el lema d’alguna farmacèutica del país per promocionar pastilles de l’ambaparà, però no és el cas. Estic convençut que la química no cal. Al secà, si és necessari, s’adopten altres remeis més a l’abast. Dels de tota la vida. Dels que potser encara trobaríem al cul d’algun pot de ceràmica ben desat als prestatges de l’apotecari. El problema el trobo en com ens ho farem per aixecar la mandra, que cada dia penja més, quan ens diguin que ara sí, que ara és l’hora. Au, aixequeu-vos los que estigueu ajaguts, deixeu de fer lo que feu los que feu coses, los que treballeu també, i ara a córrer que mos hem de trobar de nou baix al carrer per calçar-mos samarretes grogues o roges i cridar les mateixes consignes de sempre. Espero que els ànims decaiguts només siguin l’efecte d’una migdiada llarga, i que aquest país i aquesta comarca ben aviat tornin a demostrar que el secà és punta de llança del procés.