Dissabte a la tarda, primavera al nas i un constipat que no esperava, torno després d’uns anys a l’Albagés, d’on va sortir una repadrina meva. Assemblea general del Centre d’Estudis de les Garrigues i només som els quatre gats de la junta i ningú més! Em diuen que no tenim cap soci del poble, ni l’Ajuntament. M’estranya, d’una localitat relativament important a la comarca. L’alcalde, amable, no pot quedar-se per temes familiars, però ens cedeix un local municipal adient.

Després de l’acte, fem una visita a les restes del castell (que s’està rehabilitant) amb una guia de luxe, la tinent d’alcalde. Sorgeix el tema de sempre sobre les restauracions i si s’ha de ser fidel a l’original, suposant que el coneguem, o s’han de marcar clarament les parts noves. Opinions per a tots els gustos i una vista magnífica que abasta fins a les obres del pantà, les quals canviaran aquest paisatge per sempre. L’Albagés, un poble per tornar. Anoto: castell, església i farinera.