L’inici dels estudis a la universitat ha provocat que m’hagi vist amb l’obligació de traslladar-me a viure a Barcelona. Fa poc més d’un mes que hi estic instal·lada però m’ha sobrat temps per poder fer-me una viva imatge de quina és la nostra crua realitat: les Garrigues són invisibles als ulls de la resta de Catalunya.

En aquesta primera presa de contacte amb la nova ciutat i els nous companys t’has d’enfrontar molt sovint a rodes de reconeixement on la típica qüestió “i tu, d’on ets?” no falla mai. I aquí és on comences a visualitzar la situació: cap dels entrevistadors ha sigut capaç de situar en un mapa la nostra comarca fins que els arribava la meva ajuda en forma del comentari “està a prop de Lleida”. Cal exceptuar, això sí, un cas en què un company de classe coneixia perfectament la nostra situació i fins i tot va alabar l’oli de la comarca i em va relacionar les Borges amb Francesc Macià. Té 65 anys. Els que just acaben de superar la majoria d’edat es van retratar amb grans comentaris de l’estil “és aquella comarca que no sabia col·locar mai als exàmens, la que quedava buida sabia que era les Garrigues” o, el que és més greu, “és que jo el que és Barcelona cap a baix no ho porto molt bé”, això sí, cap d’aquestes respostes podrà fer mai ombra a la mítica: “A les Borges hi teniu mar, no?”.

Això no pot seguir així, s’hauria d’intentar aproximar la nostra comarca a un públic més jove buscant referents més actuals. Casualitats de la vida, mentre rumio de quina manera ens podríem donar a conèixer obro la web del SomGarrigues i em trobo la notícia que la famosa actriu d’arrels borgenques Maria Lapiedra rodarà un anunci publicitant l’oli de les Garrigues. Problema resolt, doncs.