Tot d’una, les Borges corre el perill de perdre tres dels immobles més antics de la població, amb gairebé 500 anys d’història gravada a la pedra. És una crònica que es repeteix, sobretot en poblacions més grans, on el creixement s’ha desplaçat a les perifèries. Per contra, els carrers de la trama vella medieval s’han anat abandonant. És una problemàtica que no té una solució fàcil perquè abasta no només unes quantes cases, sinó uns quants carrers en què sovint l’estreta amplada dels immobles i la dels mateixos carrers en complica la rehabilitació. Per això, constitueix una aposta a llarg termini per als ajuntaments que, lamentablement, no ho solen viure com una prioritat. Altrament, la inèrcia du a la degradació d’aquestes zones i, finalment, a la ruïna i a l’enderroc. A banda, a més, de les problemàtiques socials que s’hi associen, derivades de la caiguda dels preus que els fan assequibles a col·lectius que no es poden permetre cap altra opció.

En aquest sentit, va ser una bona notícia i una aposta estratègica l’activació de la Llei de Barris, ara mig aturada, centrada en aquestes zones i que ha servit, per exempler, perquè Juneda arrangi un altra raconada de la part vella. La complexitat de la qüestió fa que, o bé es fan polítiques actives i decidides –basades majoritàriament en ajuntar immobles per aconseguir unes amplades més raonables per a les necessitats actuals– o bé, en un termini no massa llarg, ens exposem a veure caure a trossos els testimonis urbans de la història local, en alguns casos ja malmesos per efecte de la Guerra de 1936. No cal pensar gaire per evocar aquells pobles i ciutats que ens són grates de visitar i és fàcil que hi apareguin aquelles que han tingut cura d’aquest patrimoni essencial. Admetent les dificultats, que hi són (i tanmateix abordables –tal com es demostra en tants llocs comparables), i aprofitant que vénen temps d’establir prioritats municipals per als nous mandats, seria disitjable alguna reflexió sobre el tema i sengles propostes.