Quan s’apropen eleccions, afloren fenòmens bons i fenòmens dolents. D’una banda, és el moment de les propostes, dels debats, de la confrontació d’idees, de la implicació en el col·lectiu, i això, per si sol, és sempre desitjable. Tant de bo fos una actitud permanent. Més enllà d’urnes i paperetes, qüestionar-se coses, sentir-se interpel·lat, participar i aportar idees és el que omple de sentit la democràcia. Passa, però, que el descrèdit de la política és gran i n’acaben pagant els plats trencats multitud de regidors i alcaldes que dediquen temps i esforços a vetllar pel bon funcionament del seu municipi. L’actuació dels càrrecs electes municipals es considerarà més encertada o menys, però seria bo, d’entrada, donar valor al compromís i al voluntarisme que els mou en la majoria dels casos.

D’altra banda, també és ara, amb les eleccions a la vista, quan apareixen fenòmens menys agradables: tensions, nervis, estirabots i acusacions personals en què els arguments polítics acaben quedant en últim terme. Una major pràctica en participació ciutadana, en l’assumpció de crítiques i en el debat serè de ben segur que contribuïria a evitar episodis d’aquest tipus. I aquest és un aspecte del qual ens hauríem de fer tots corresponsables, a les escoles, a casa, a les entitats, perquè és una qüestió d’educació. En una comarca com la nostra, de pobles petits, on tothom coneix tothom, on la convivència és molt pròxima, encarar els assumptes col·lectius des del respecte i la comprensió de l’altre és vital.

Com es diu a les pàgines d’aquesta edició, el que s’enceta ara serà, de nou, un mandat marcat per la falta de recursos per als ajuntaments. Tal vegada sigui una oportunitat per fer un pas en aquesta direcció, és a dir, de buscar la implicació dels ciutadans, d’apropar la política a la gent, de fer-la amable i plaent, d’aprendre a escoltar a qui pensa diferent. Manllevant paraules de Salvador Espriu, el 24 de maig comença una nova oportunitat de convertir allò pobre, brut, trist i dissortat, en quelcom noble, culte, ric, lliure, desvetllat i feliç. De què va la política, sinó d’aportar llibertat i felicitat al màxim de gent possible?