Aquest diumenge comença un nou mandat als ajuntaments de la comarca i del país sencer, i no en serà un de qualsevol. Fins ara, n’hem vist de tots colors, amb moments de més comoditat i moments de menys, però el que s’enceta ara té tots els números de ser un dels més trascendents de la història d’aquests 35 anys, probablement equiparable al dels primers comicis posteriors a la dictadura –pel component constituent d’un nou país.

Es vulgui o no, el factor nacional tindrà més pes que mai en aquestes eleccions municipals. D’una banda, l’ha tingut a la precampanya i a la campanya, i és probable que sigui molt present també a la ment de l’elector quan s’apropi a les urnes, tot i que els comicis locals són els més impermeables a factors externs i sempre pesa més la candidatura, la persona i l’afinitat amb un entorn concret. D’altra banda, però, tant si en el moment de votar es fa en clau nacional o no, el que és clar és que els ajuntaments que quedin configurats diumenge es trobaran, tard o d’hora, amb situacions delicades arran del procés sobiranista.

Queden només quatre mesos per al 27 de setembre, les eleccions autonòmiques que seran plebiscitàries i a partir de les quals s’engegaran moltes maquinàries. Si el Parlament sortint queda legitimat per posar en marxa la constitució, ara sí, d’un Estat català, és obvi que els ajuntaments no en quedaran al marge i algun paper hi acabaran tenint. I, paral·lelament, l’Estat espanyol endegarà el seu engranatge per impedir-ho i és obvi, també, que acabarà esquitxant els ajuntaments. Fins ara, el debat sobiranista a nivell municipal s’ha limitat a declaracions, mocions i concentracions, però sense haver d’encarar el poder d’un Estat a la contra. Hi ha hagut algun petit intent, amb els retrats del rei, les banderes espanyoles, l’anul·lació d’alguna moció o l’amenaça sobre el 9N, però tothom n’ha sortit indemne.

A partir d’ara, no serà així. Caldrà que els ajuntaments estiguin preparats per afronts majors, algun dia tocarà parlar, segurament, d’insubmmissió i més d’un alcalde o alcaldessa s’hi haurà de jugar alguna cosa. Per això és important que equips de govern i oposicions, si aposten pel procés, ho facin des de la fermesa, el compromís i la unitat. La Història truca a la porta i, quan ho fa, no acostuma a posar-ho fàcil. Sortir-ne amb el cap alt depèn de tots.