La Denominació d’Origen Protegida (DOP) Les Garrigues ampliarà espectacularment el seu àmbit i passarà a incloure també les comarques del Pla d’Urgell, de la Noguera i de la Segarra, a més d’ampliar-se a altres municipis de la comarques de l’Urgell i del Segrià, on ja arribava a la part sud. Tot això si tira endavant la modificació del reglament que la mateixa DOP ha demanat a la Generalitat. El canvi també preveu admetre oli verge, el d’inferior qualitat que el verge extra.

D’entrada, guanyar gruix territorial i incrementar la quantitat d’oli inclosa a la Denominació d’Origen és positiu (a banda que. a més, està per veure, quina quantitat representa en comarques que no destaquen precisament pel cultiu de l’olivera) i permet ampliar la repercussió de la marca a l’entorn regional i, potser, crear sinergies amb altres actors d’aquelles zones. Ara bé, això és bo per a la comarca si qui ho capitalitza és la mateixa comarca. Del contrari, serà malaguanyat si tota aquesta operació serveix per justificar que la DOP Les Garrigues continuï tenint el seu centre d’operacions a Lleida, perquè és “el lloc de tots” o per qüestions de quotes de poder entre altes instàncies que, probablement, poc responen als interessos del sector productiu i comercial que es diu representar. Salvant les distàncies, es tracta d’una operació a l’estil d’allò que ha succeït amb el programa Leader d’ajuts europeus, que ha servit per fer créixer el grup veí mentre les Garrigues hi queden diluïdes i hi perden bona part de la seva capacitat de maniobra.

D’altra banda, i posant-se a la pell de comarques en alguna cosa similars a la nostra, costaria d’entendre que una DO del Priorat o del Penedès s’ampliés territorialment d’una manera tan considerable i, al mateix fer-ho, admetés vins d’inferior qualitat als que el caracteritzen i els fan competitius. Més aviat, les DO amb prestigi i que funcionen són geloses de no incorporar altres candidats (que mai no falten) i tendeixen a treballar per incrementar la qualitat i anar vinculant el seu producte a l’excel·lència. Per tant, compte amb el darrer favor del president Joan Segura a l’organisme que presideix, perquè pot tenir algun avantatge, però, de la manera que es planteja, porta molts perills dels quals no ens refaríem fàcilment. Malauradament, les Garrigues ja saben molt bé què és dependre dels altres per a tot.