Torrebesses impulsa un procés per batejar alguns carrers innominats del poble amb noms de persones vinculades al poble o a la comarca. Té gaire sentit anomenar un carrer d’un poble de les Garrigues amb cims del Pirineu o posar-li Clementina Arderiu o Joanot Martorell? I no és per desmerèixer llocs emblemàtics, escriptors, pintors o grans personatges de la història de Catalunya o del món. A part de tot, ben segur que aquests ja figuren en poblacions o ciutats més grans o amb un lligam real. Ara bé, no és un detall menor un poble que té en compte aquelles persones que al seu moment van marcar-ne el present i segurament el futur. Més enllà de la figura més clàssica i rellevant, són aquestes segones, més anònimes, les que difícilment trobaran altres formes de reconeixement i de pervivència de la seua memòria.

En certa mesura, és evident que això ja s’ha anat fent en molts pobles i ciutats perquè ha sorgit d’una manera natural. En aquest cas, la novetat i el mèrit és plantejar-ho com un procés volgut i pensat. I fer-ho, a més, introduint-hi la participació ciutadana, tantes vegades proclamada i tantes altres bandejada. Els noms que es bandegen per als nous carrers, independentment que acabin sortint elegits o no, només d’estar plantejats ja s’han rescatat de la memòria i per tant, ja s’ha fet una part de la feina. I això és important perquè les comunitats amb arrels i un relat trenat i successiu de la seua història es poden explicar millor i tenen més possibilitats de projectar-se. I la cosa no només pot anar de persones. Encara s’albira una altra derivada d’aquesta voluntat explícita d’aprofitar l’elenc de carrers per fer poble o fer comarca, ja que es pot plantejar introduir noms de pobles veïns com una manera de promoure el bon veïnatge i el reforç del sentiment de comarca. Finalment, allò essencial és actuar pensant des de l’indret on s’és. I això s’aplica a tot.