La comarca encadena sis anys de descens continuat de població, des de 2009, la qual cosa implica 1.344 persones menys. Per a més inri, les Borges Blanques i Juneda, que ajudaven a tapar el còmput global, ja no només no creixen, sinó que també perden habitants. Qui continua patint més, però, són les poblacions més petites. Hi ha pobles que, en només 10 anys, han perdut el 25% de la seua població, una autèntica sagnia que, tanmateix, podem veure multiplicada en la dècada següent, a mesura que vagin desapareixent les generacions nascudes abans de la Guerra Civil. De fet, lluny d’alleugerir-se, el descens va a més cada any.

És un panorama no gaire engrescador, no ens enganyem. Però aquest descens, tot i que el percebem i en som més o menys conscients, és gradual, talment els efectes sobre el medi que provoca el canvi climàtic. Hi són, ens afecten més i més, però el seu impacte l’anem digerint fins que esdevindrà letal. Perquè, en alguns pobles, ho serà. O, si més no, té tots els números per ser-ho. És el que s’anomena la síndrome de la granota bullida. A la granota que roman a la bassa, li anem augmentant la temperatura de l’aigua a intervals, de manera que l’aigua es va escalfant i escalfant. Finalment, l’animal mor bullit. Això no hauria passat si haguéssim escalfat l’aigua de cop, ja que la granota hauria saltat.
A aquesta pèrdua demogràfica li hem d’introduir un matís important, la immigració, fonamentalment magribina i romanesa. Al seu moment, això va inflar el cens i va aturar una caiguda que, per envelliment i èxode rural, ja venia d’abans. Ara, a causa de la crisi, també representa una part segurament considerable d’aquestes 1.344 persones. I ep! La caiguda encara seria més dràstica si demà mateix tota aquesta gent fes les maletes. De manera que ull amb determinats discursos perquè des de les Garrigues estant, la immigració no només aguanta algunes escoles rurals, com ja s’ha dit algun cop, sinó una part d’algun poble.

Dit això, la solució és tan simple com complicada: crear riquesa, crear economia. Qui duu les regnes de la comarca, polítics en actiu, ha de tenir en això la seua màxima prioritat: suport als emprenedors i a la gent que té idees de negoci (amb cap i peus). I no només això, sinó impulsar polítiques socials, de serveis, d’habitatge, de cultura. El despoblament és un problema –tal vegada el problema– pel qual, encara que no es vegi en el dia a dia, s’hauria de tenir una estratègia conjunta a mitjà i llarg termini.