El canvi de mans d’un conegut local musical de les Borges Blanques, tal com recull una entrevista en aquest número a qui hi ha estat al capdavant fins ara [pàg. 13], porta a tomb la reflexió sobre un fenomen que s’ha anat produint en els darrers anys. És la tendència del jovent a deixar d’acudir a llocs comuns i a ajuntar-se per colles en locals o, simplement, a relacionar-se per la xarxa o en petit comitè.

Hom diu que hi pot influir el preu de les begudes. Pot ser. A priori, no sembla un motiu prou poderós, si tenim en compte que llogar i mantindre un local també té un preu. Pot ser que els infants d’avui i els adolescents que esdevindran no hagin viscut el carrer ni al carrer i s’hi trobin més estranys? O que ho percebin com un lloc avorrit o, directament, hostil? O, dit a l’inrevés, que es trobin més còmodes ajuntant-se només amb els de la seua pròpia condició? I amb ells, els pares i mares, que perceben el carrer com un espai perillós i, per contra, veuen en aquest nou paradigma de relació un marc de moviment més controlat per als seus fills? El temps ho dirà.

Sí que és cert que els aprenentatges que fa un infant o un jove en un marc de relacions humanes més divers i semblant al món real com és el carrer (amb gent d’edats diferents, d’extracció social diferent, d’aspecte diferent) no els dóna un espai tancat i endogàmic com un local. Probablement, els riscos en un àmbit físic més ampli i indeterminat són més alts, però la forma d’afrontar-los també és un creixement que es va adquirint amb l’edat i ben segur que és millor l’acostament progressiu que l’acostament sobtat que es produirà tard o d’hora (a l’anar a la universitat, a l’emancipar-se...). En realitat, l’únic que s’està fent és allargar aquest moment i fer més gros el salt. I això també té els seus, de riscos.
De bars i locals nocturns n’hi ha de moltes maneres i potser alguns són caus de perdició declarats, però en condicions normals, no són altra cosa que espais de relació i d’intercanvi i per als joves, en concret, espais de socialització, d’acostament al món dels grans.
La vida al carrer és un dels no gaires avantatges que té el món mediterrani en comparació amb el món centreeuropeu i nòrdic. No li traguem valor!