El president de la DOP, Joan Segura, ha enviat una carta als ajuntaments que van al·legar al projecte, ara aparcat, d’ampliació de l’àmbit territorial del segell. A l’escrit es referma bàsicament en dos raons: l’increment de la promoció i l’increment de la producció. Ja és curiós que la primera DO de l’Estat (avui ja s’atansen a la trentena) i una de les primeres d’Europa (que vol dir del món) hagi de promocionar-se ampliant l’àmbit i rebaixant el llindar de qualitat. Per mostra, basta un botó: la comarca de la Noguera renuncia al segell Garrigues perquè en vol un de propi. Algú pensa que si la DOQ Priorat s’obrís a acollir un sol poble de fora del seu àmbit aquest s’ho pensaria dos cops?
Ens agradi o no, actualment la marca Garrigues, s’ha equiparat a moltes altres al mercat global del producte. No s’ha sabut aprofitar l’avantatge de gairebé 200 anys de bagatge en el procés de producció i 25 anys d’avantatge en l’obtenció del segell DOP per posar-se al davant de les altres zones. Ara es vol recuperar terreny perdut per vies rocambolesques que no faran sinó acabar de dilapidar la renda obtinguda per les esforçades generacions precedents i de la qual encara vivim. Qui s’ha atribuït la representació del sector, Segura, en lloc d’esbroncar els alcaldes, potser hauria de retre comptes del balanç dels seus 25 anys al capdavant del sector. En aquest període, la DOP ha deixat de representar la majoria de la producció (quelcom inèdit en el conjunt dels segells) i els preus de l’oli que ell representa han quedat estancats a nivells de fa dècades.
La cultura de la subvenció a curt termini, que tant ha defensat Segura, ha permès mantenir el conreu, certament. Però fins quan i a quin preu? Al preu de renunciar a competir i d’enfrontar-se a la realitat. Ara, només queda una última bala: duplicar l’àmbit territorial i acollir qualsevol tipus d’oli sota el paraigua de la marca. Més quilòmetres quadrats i més quilos per compensar el valor afegit que no hem sabut donar al producte. Una mica d’autocrítica i menys lliçons als altres, senyor Segura. I pel bé de la comarca, un pas al costat. Provem si un altre hi té més traça.