És prou conegut, i la història així ho demostra, que els catalans sempre naveguem entre el seny i la rauxa. I de ben segur que és bo que així sigui, ambdues virtuts ens han anat fent avançar i, tal vegada, en alguns moments molt puntuals, una petita dosi d’inconsciència ens ha fet donar un pas endavant i ensenyar les dents. Però la rauxa, tot i que no és santa de la meva devoció, millor deixar-la per quan el vent ens bufa a favor, per quan les vaques són grasses i l’economia circula pels camins de la placidesa. Quan el vent bufa en contra, com ara mateix, quan les vaques s’aprimen perillosament fins a quedar-se amb la pell i els ossos, és quan el seny ha de fer acte de presència i imposar-se descaradament. Vivim temps molt complicats: l’atur mossega amb tota la seva crueltat i moltes famílies catalanes viuen l’angoixa d’un present i un futur incert. I amb això no s’hi juga i cal donar respostes adequades. No hi ha lloc per a la demagògia ni per a la retòrica buida de contingut. Cal donar respostes a molta gent i a molts col·lectius i cal fer-ho amb immediatesa i determinació. Els pagesos i els ramaders veuen com la seva professió se’n pot anar en orris si no se’ls ajuda, si no se’ls retorna la confiança, aquest adjectiu intangible però que, tanmateix, gaudeix de la força que atorga la seguretat de tenir algú al darrere que et dóna la mà i que t’acompanya durant la travessa. De vegades només és això: confiança amb la gent que tens al capdavant d’un país. Veure i comprovar la solvència dels que guien el vaixell, dels que piloten el vehicle. De vegades només és això: un capità que saps que et pot conduir fins a bon port, perquè té els coneixements, l’experiència i l’estima pel seu vaixell i per la tripulació. Perquè és un vaixell consistent, fabricat amb les millors fustes i que ve de lluny, amb anys d’història a les esquenes. Reconec que les travesses amb aquesta mena de vaixells no són viatges marítims de rauxa, destinats únicament a viure aventures esbojarrades i de festes interminables. Però amb aquests vaixells tenim la seguretat que no farem cap a les roques. I això és, crec, el que ara mateix demana la gent del nostre país: seny, seny i més seny. I després polítiques que responguin amb agraïment a aquesta confiança demostrada.