Aquest número explica la iniciativa d’un xicot de les Garrigues Altes que s’ha decidit a engegar una Guerra al càncer, una festa per la lluita contra aquesta malaltia. Tindrà lloc el proper mes de juliol a Juncosa, el seu poble natal, i la idea és consolidar-la al calendari de manera rotativa amb els Torms, el seu poble d’adopció.

És ben sabut que les Garrigues no és una comarca amb un PIB per càpita pels núvols, ni tan sols per damunt de la mitjana, més aviat al contrari, però es pot assegurar que, en general, la gent dels pobles acudeix a les crides que, per motius ben diversos, tenen per objecte l’ajuda als altres. Potser la proximitat entre les persones en un entorn rural fa també més proper i comprensible el dolor dels altres d’una manera generalitzada, quelcom que en entorns més anònims es fia al voluntarisme estrictament individual. El cas és que aquest és un actiu més que hem de fer valdre a l’hora de defensar allò que en diem popularment “viure al poble”. De cara a cadascú, als infants que pugen i al futur que deixem, atansar-se al proïsme no és una cosa banal, potser és el més important. Per això, iniciatives com aquesta, que serà un èxit, mereixen ser vistes amb tots els focus a damunt.

Un any dels nous ajuntaments
Ara a finals de maig ha fet un any que van tenir lloc les eleccions municipals i, tot i que queden tres quarts de mandat al davant, és un bon moment per revisar on som i cap on anem. Al capdavall, en una democràcia madura com la que pretenem, els ajuntaments no reben un aval incondicional sinó condicionat. Condicionat al compliment dels compromisos que s’expressen en campanya –quan aquests s’expliciten, que no sempre és el cas–, i que se suposa que van despertar l’interès i l’adscripció d’una majoria dels ciutadans.

Serveixi també aquest primer balanç per posar en relleu l’esforç i la dedicació d’una tasca quasi sempre desagraïda i altruista, que fan molts regidors i regidores, alcaldes i alcaldesses, de pobles com els nostres, sense lluïments però amb moltes hores per al col·lectiu.