El 18 de setembre hi ha eleccions al Consell Regulador de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Les Garrigues. Per primera vegada en molt temps, es presenta més d’una candidatura, cosa que, d’entrada, sempre és saludable; i per primera vegada en molt temps, també, Joan Segura no serà el president. Són dos indicadors d’una nova etapa que pot començar l’organisme i seria bo que obrissin un nou escenari marcat pel consens i la voluntat d’aglutinar el màxim de representants del sector de la comarca.

La DOP Les Garrigues és una insígnia comarcal, una marca que ens representa de portes enfora i que va associada a la garantia d’un producte de qualitat, i no a un de qualsevol i secundari, sinó al producte estrella de les Garrigues, l’eix vertebrador de l’economia, la gastronomia i el turisme de la zona. Per això, no deixa de ser una anomalia que aquest segell no sigui el paraigua de més cooperatives que les actuals i de tot el moviment de molins particulars, molts dels quals són punta de llança d’una concepció moderna de la presentació i comercialització del producte. Ser dins o ser fora de la DOP no hauria de ser igual. Dit d’una altra manera, ser dins hauria de suposar un valor afegit tal que cooperatives i molins s’hi veiessin atrets i hi trobessin tot el sentit del món. Caldrà veure en quin sentit es treballa, des de totes les bandes, en aquest nou període que s’obre.

Cal fer un pensament amb les deixalles
Les dades de reciclatge que ha publicat l’Agència de Residus de Catalunya tornen a deixar en molt mala posició les Garrigues, que continua sent la penúltima comarca del país, lluny de la mitjana catalana. Això arriba després del canvi que es va fer a la part administrativa d’agrupar contenidors en illes, un canvi que és aviat per valorar en la seua totalitat, però les dades no conviden a gaire optimisme. Són ja uns quants anys en què no aconseguim millores substancials en aquest terreny i, de la mateixa manera que ens volem posar al dia en altres aspectes, cal fer-ho també en aquest.