Opinió

Editorial

El pes de l'educació musical

Uns 400 alumnes començaran música a la comarca. Són molts, fins i tot equiparables als d’una escola ordinària. I això té mèrit, perquè tot i que s’hi fa un ensenyament adaptat a cada edat, no estem parlant d’un esport, on els infants s’esbraven i, en definitiva, juguen, sinó d’una disciplina artística que requereix uns esforços, uns sacrificis i una constància que no sempre són fàcilment digeribles a segons quines edats, en què el cos demana més acció que serenitat.

L’educació musical a les Garrigues depèn avui de la Mancomunitat de Municipis, un ens que no ha tingut un camí fàcil. L’any 2010, els ajuntaments de les Borges, Juneda, Arbeca, i el Consell Comarcal, van iniciar els tràmits; el 2011 es va constituir i el 2012 va entrar en funcionament. Fins llavors, tot i que es cooperava, cada ajuntament gestionava el seu alumnat de forma separada i el de les Borges era l’únic centre legalitzat. En aquests darrers anys, s’han anat incorporant més municipis a la Mancomunitat, no sense dubtes i dificultats –no és el mateix tenir seu al propi poble que pagar per un servei que es dóna fora–, però ara ja són dotze.

El nombre d’alumnes creix curs rere curs, s’amplien les franges d’edat interessades, les entitats amb qui es col·labora cada vegada són més i els concerts i audicions també són més. Tot i l’important esforç econòmic que suposa per a les arques municipals, una escola com la de les Borges, per exemple, nascuda el 1982, no pot continuar anant amb una sabata i una espardenya en infraestructura, en un edifici no adaptat i compartint aules amb l’institut. El valor del que s’hi ensenya i la solidesa de 34 anys d’experiència mereixen un entorn millor.