El projecte que hi ha sobre la taula de reobrir la planta de tractament de purins de Tracjusa, a Juneda, porta unes setmanes de cua, i segurament en portarà unes quantes més. Les veus que no veuen clara la manera amb què es vol tornar a engegar la planta arriben de diversos àmbits, tant de les Garrigues com del Pla d’Urgell. Ambdues comarques són protagonistes, ja que la idea dels promotors és utilitzar la brossa dels dos llocs com a combustible, a més d’importar residus transformats de la zona de Barcelona.
D’entrada, no és sobrer recordar que l’any 2004, tot el Consell Comarcal va emetre un manifest en què apostava perquè cada territori gestionés els seus residus. El conflicte, aleshores, era un projecte d’abocador a Vinaixa que es va acabar descartant, però si pretenem que la política sigui rigorosa i creïble i es doti de la legitimitat necessària, seria bo que els acords, i més quan són de consens, no caiguessin en l’oblit i es fessin valer.
El nou projecte de Tracjusa és un afer delicat i punxegut, perquè s’hi entrecreuen coses diferents: purins, residus i salut. D’una banda, hi ha la conveniència de tractar degudament la gran quantitat de purins que es genera a la comarca. En això, el consens sembla absolut: Tracjusa és una –part de– la solució. D’altra banda, hi ha la gestió dels residus urbans. Alguns creuen que portar-los a combustionar és una manera de resoldre la limitació dels abocadors i altres creuen que hi ha molt camí per córrer encara en matèria de reciclatge. Finalment, la salut. Alguns temen pels efectes de les emissions que pugui generar la planta i altres asseguren que seria ínfim.
Tot plegat és un bon aiguabarreig i és molt probable que presentar-lo empaquetat i indestriable, blanc o negre, sigui la garantia perfecta per tenir un conflicte enverinat. Valdria la pena, doncs, abordar cada un d’aquests aspectes per separat, establir prioritats i parlar d’alternatives, perquè difícilment hi ha solucions úniques i màgiques a qüestions tan rellevants; si no es vol ser, també, part del problema.