Destaca la notícia de l’enderrocament de dues cases construïdes il·legalment a Castelldans i l’Albagés. No fa gaire temps en va ser una a Fulleda. A algú li pot semblar una mesura exagerada, però cal saber que traslladar l’ús d’habitatge al sòl rústic crea problemes diversos que afecten moltes persones.

En primer lloc, als pagesos que volen fer ús de la terra. En un primer moment, evidentment beneficia el venedor per l’enorme plusvàlua que es genera al vendre un terreny de vocació agrícola quan s’hi interposen pretensions immobiliàries. I potser, en alguns casos, aquest venedor pot ser el mateix pagès. Però acaba perjudicant el col·lectiu perquè s’ha demostrat que l’increment del preu del sòl que, a poc a poc, va induint aquesta pràctica acaba repercutint en l’augment progressiu dels preus de la terra de la zona afectada i, a més a més, les exclou del mercat agrícola. Sovint, aquests terrenys quedaran erms i abandonats. 

Per altra part, quan l’ús d’habitatge es consuma, moltes vegades s’acaba creant una demanda de serveis (camins, llum, residus, sanejament...) que no correspon a l’espai rural i que desemboca en un problema per al municipi, que ho ha de resoldre o compaginar com pot. Per lucre, per desconeixement o per deixadesa, als anys 80 i 90 hi va haver una proliferació important d’aquest fenomen, anomenat urbanització difosa, a diferents pobles de la comarca (a la Font Vella de les Borges, a les Planes a Juneda, al Molinet a Cervià i l’Albi, a la Pobla de Cérvoles, etc.).

Des d’aleshores, el fenomen ha estat més aviat de degoteig. I tot plegat ha provocat problemes de tota mena als ajuntaments afectats. Per tant, hi ha prou experiència acumulada per assumir que deixar construir il·legalment al terme, tret del venedor i el subministrador puntual dels materials, és un mal negoci per a un poble. Arribats en aquest punt, que l’Administració actuï amb contundència i no deixi fer grossa la bola és una bona notícia per a tots.