Unió de Pagesos ha convocat una marxa de tractors que durant dos dies recorre tot el país amb el lema Lluita per la dignitat de la pagesia en defensa del camp català i pel reconeixement social de l’activitat agrària. La tractorada reivindica el paper del sector en la producció d’aliments, la conservació dels recursos naturals i el manteniment del paisatge agrari i rural, a més de garantir l’ocupació equilibrada del territori.

En una comarca com les Garrigues, al capdamunt del rànquing català en població activa al sector, i en percentatge del PIB comarcal, aquesta acció té importància. Perquè si el procés polític avança definitivament en els termes previstos, més enllà del calendari més estricte o més lax, ens trobem en un moment constituent de facto, és a dir, a les portes d’un nou model d’organització política, administratiu i institucional. I quan això tingui lloc, els diferents agents econòmics pugnaran per fer valdre les seues prioritats en les noves agendes i els documents constituents que seran el marc del nou subjecte polític.

El sector industrial, el món de la recerca, l’economia del turisme... i sursuncorda, tothom intentarà acreditar les bondats de cadascú i la necessitat de ser tingut en compte a l’hora d’establir les línies mestres del nou Estat. No serà un joc de cadires però s’hi assemblarà. I al món rural, i a les Garrigues en particular, ens hi va molt en aquest joc d’equilibris i harmonies. Un món rural que, per lògica, no pot comptar gaire per pes demogràfic –ni actual ni futur– ni per pes econòmic. I que, tanmateix, representa el gruix del territori català, aquesta és la gran raó que cal fer valdre.

Paral·lelament, hi ha una altra raó, aquesta estratègica, no tant ara com potser més en el futur: una major autosuficiència alimentària. O, llegit a l’inrevés, una major independència/sobirania alimentària, més segura, més sostenible i, finalment, més respectuosa amb la nostra pagesia. Si des d’aquí hem de comptar en alguna cosa en el futur, cal fer sentir la veu alta i clara. Va per aquí.