Tots els que estem cridats a les urnes el proper diumenge tenim al nostre abast una gran varietat d’actituds per arribar-nos als col·legis electorals. El PSC ens demana que ho fem “amb confiança”, que aquest cop sí que utilitzaran correctament el nostre vot. CiU ens convida a arribar-hi com una “onada de canvi”. ERC ens anima a votar amb “valentia”, i ICV amb “esperança”, però en tot cas des de l’esquerra. Ciutadans diu que “tenemos que rebelarnos” i el PP que votem per “echar a ZP de la Moncloa”.

Però si no acabem de sentir-nos identificats amb aquestes opcions, hi ha més alternatives. Sempre queda agafar-s’ho amb una mica d’imaginació, per exemple, recordant aquell anunci de Coca-Cola de l’any 2005. Per als amants de la natura i els animals, el Partit Antitaurí contra el Maltractament Animal-Partit Animalista (PACMA); per als sindicalistes i els lluitadors, el Partit Des de Baix; per a les grans famílies, el Partit Família i Vida (PFiV); per als aventurers, Pirates de Catalunya (Pirata.cat); per als amants de les jotes, el Partido Aragonés (PA); per als solidaris, els Por Un Mundo más Justo (PUM+J); per als de la tercera edat, el Partido de Pensionistas en Acción (PDLPEA), per als pacifistes, el Partido Humanista (PH); per als abtensionistes, Escons en Blanc (EB-CENB)...

Però, com anem a votar si volem solucions de veritat? Què passa amb aquells que esperem que de les urnes en surti un govern competent, capaç de fer-ho millor? Quines opcions tenim els joves que esperem trobar una feina digna tard o d’hora, i viure en un país del que puguem sentir-nos-en orgullosos? Suposo que sempre queda unir-nos als ni-ni i rebre xecs perquè sí. O potser podem crear el nostre propi partit per a les properes eleccions.