Ja és habitual que en els mesos d’octubre i novembre, poc després de començar la temporada de caça, comencin a aparèixer pels termes, gossos extraviats pels seus amos o el que és pitjor, abandonats per la seua poca vàlua en la tasca que els és assignada. El problema està servit pels ajuntaments que tenen la competència de gestionar aquesta problemàtica però encara el tenen més directament, les persones que transiten a l’aire lliure i que es poden veure sobtades o agredides per animals que no deixen de ser bèsties, sovint en estat famolenc. I també tenen un conflicte aquelles societats de caçadors i municipis que fan un esforç per millorar la qualitat cinegètica dels seus vedats i que tenen en els animals domèstics “assilvestrats” els seus pitjors enemics. No endebades, els gossos i els gats esdevinguts salvatges tenen un efecte rapaç sobre les poblacions cobejades pels caçadors superior a animals aparentment i per naturalesa, més depredadors com ara la guineu. I finalment, no menys important, els ajuntaments s’enfronten a un contenciós si, algun d’aquests animals acaba provocant un accident de trànsit, atès que essent la competència municipal, l’ens municipal podria arribar a ser imputat com a responsable darrer. Semblantment i durant alguns anys, les societats de caçadors han hagut de suportar aquesta consideració envers la fauna salvatge bàsicament amb el senglar. Per això, un acte aparentment intranscendent com abandonar o perdre un gos, pot tenir males conseqüències i no estaria de més que l’administració local, per allò que li va, abordés el tema conjuntament per no dir, de manera mancomunada. En darrera instància, el que és un problema individual d’algú pot acabar essent i amplificat el de molta gent que res hi tenen a veure. En aquest sentit, no aniria malament una mica d’intercanvi i coordinació entre les societats de caçadors i els responsables municipals en aquest camp.