Només unes hores després d’haver-se tancat l’escrutini de les eleccions al Parlament, una comparació no gens reposada entre els resultats de les Garrigues i els de Catalunya permet d’establir unes quantes conclusions empíriques.

Primera, que la supremacia de CiU a la comarca és molt superior a la del conjunt del país: 1 de cada 2 garriguencs va votar aquesta candidatura, que va rebre gairebé 4 vegades més de suport que les del PSC o les d’Esquerra. Segona, que PP i Iniciativa tenen poca tirada entre nosaltres, i fins i tot la Solidaritat de Joan Laporta ha aconseguit més sufragis que la llista del partit d’Herrera. Tercera, confirmar que la Catalunya rural i interior és molt menys espanyola que la Catalunya sencera. Aquí, només 1 de cada 5 votants aposta per partits espanyolistes, exactament la meitat del que passa en el conjunt del país.

I, com a curiositat, es poden fer altres consideracions: que el Reagrupament liderat per Carretero ha fregat el 3% dels vots; que només cinc llistes han superat el volum de les paperetes en blanc, 324; que 12 garriguencs han donat suport al Partit Pirata i 6 a Falange Española de las JONS; que a 93 dels 9.821 garriguencs que van anar a les urnes se’ls va declarar nul el seu vot. I que 5.475 comarcans, xifra equivalent gairebé a la població de la capital, es van abstenir.

I més enllà de les estadístiques, la constatació que les eleccions han deixat fora del Parlament dos garriguencs que fins ara eren diputats (Francesc Pané i Miquel Àngel Estradé) i han aportat una nova diputada, l’arbequina Ramona Santacana, que compartirà hemicicle amb la florestina, elegida per Girona, Carme Capdevila.