La revista Descobrir, publicació degana de geografia i viatges al nostre país, ha dedicat el número de desembre (151) a la comarca de les Garrigues. Però, com deia el seu director el dia de la presentació -el passat dimarts, set de desembre-, no es tracta només d’un inventari, d’un llistat de coses per fer i per veure, sinó d’una mirada determinada sobre un territori determinat. De no ser així, la revista faria temps que hauria plegat, perquè un cop repassades totes les comarques del país, o dels Països Catalans, ja no quedaria res a dir.

Lluny d’això, cada número és una nova mirada, una revisita, un redescobriment. I a les Garrigues, com a tot arreu, no hi ha res estàtic. Tot canvia, tot es mou, les generacions passen.
Ara bé, cal que tinguem molt clar què és allò que volem que canviï i allò que volem preservar. Perquè si per alguna cosa aquesta revista s’ha fixat en les Garrigues és perquè encara hi roman l’autenticitat d’allò rural.

Allò rural ben entès, que vol dir estimar el paisatge, aprofitar els atractius, fer-ho de manera responsable i sostenible, acollir i orientar el visitant, treure el millor de tots nosaltres.

Per contra, estem segurs que el dia que tinguem la comarca plagada de parcs eòlics, aplanada de terreny, sense espones ni cabanes, amb cultius extensius i despersonalitzats, en lloc de sortir a una revista com Descobrir, com a molt sortirem en algun reportatge sociològic sobre la història d’un poble que es va deixar perdre ell mateix.