L’oli ja fa dies que raja. Enguany, si el fred no ho fa malbé, la collita es presenta amb un bon rendiment i una extraordinària qualitat. Ja tenim l’oli que esperàvem ben afruitat, verd, una mica amargant i que s’agafa bé al paladar: l’oli de les millors anyades. A tot l’Estat la collita també ha estat bona, amb els magatzems encara amb producte de l’any passat. En les darreres setmanes s’ha destapat un frau que ja feia dies que corria. Una colla d’ampolles anaven etiquetades amb la qualificació d’oli extra verge, sense prous mereixements per ostentar aquesta qualificació. El mercat està difícil i tothom es vol diferenciar. A les Garrigues tots sabem que no és senzill produir qualitat. Calen anys d’experiència, un bon control de qualitat i una bona diferenciació de les olives de terra, mortes pel fred o malmeses per les plagues. També cal moldre ràpidament, amb presses, evitant humitats, fermentacions, i floridures. Una de les primeres feines de l’Administració rau en vetllar per la qualitat, controlant fraus i evitant competències deslleials, sempre i especialment en temps de collites excessives. Però si no ho fa l’Administració, el sector ha d’actuar prenent la iniciativa, tot enviant mostres cap als laboratoris, i així defensar les qualitats dels nostres olis. L’única manera de reeixir passa no només per la defensa de la Denominació d’Origen, sinó també de la transparència del mercat. Aquest és l’únic sistema per defensar un producte d’extraordinària qualitat, que suposa uns costos superiors als demés que el volen imitar. Però no n’hi ha prou en plantar arbequines. Val a dir que el sector de les Garrigues ha millorat de forma extraordinària la seva comercialització. Una gran part de l’oli es ven envasat, ja sigui en garrafa o en ampolla. Es parla que el 60/70% de la collita, es ven a peu de trull, encara que és variable segons els preus i les ofertes que apareixen en els mercats. El que és cert és que a prop de Nadal, la publicitat per ràdio, premsa i sobretot per l’avís directe al consumidor es dispara. La notícia que l’oli novell ja està llest corre ràpidament, i el client fidelitzat ja el ve a buscar o en fa comandes per correu, telèfon o Internet. Actualment aquest tipus de venda directa s’ha consolidat, assegurant una venda al comptat que permet liquidar ràpidament la collita, fent realitat l’adagi, “no es pot dir blat, mentre no estigui al sac i ben lligat”, i al que hem afegit “venut i cobrat”.

Mentrestant, cal començar a definir, deixem-ho pel proper govern, les noves característiques que cal donar a les Garrigues per tal d’adaptar-se al nou esquema de pagaments de la futura PAC i permetre mantenir el seu territori, de clares dificultats productives. L’extraordinària qualitat del seu oli i la perseverança dels pagesos s’ho valen.