Descobrir Nova Zelanda et permet entendre com devia ser la Terra abans que els humans ens disposéssim a embrutar-la. L'aigua dels llacs i de l'oceà. L'aire, el cel blavíssim. Els animalons i els ocells que se t'apropen a distàncies que a la comarca ens semblarien temeràries. Tot pren un context màgic aquí. I em va sorprendre la semblança entre el paratge que ens oferia una carretera interior a la regió de Dunedin i el paratge que envolta la C-12. Cap al vespre, quan el sol fa adormir el rostoll i les pedres tenen més presència. L'única diferència és que a una banda de la carretera neozelandesa l'extensió de terra semblava infinita, i a l'altra banda, a pocs metres, l'oceà. Però no us penseu; només és un contrast insignificant.