Tenim un reducte imbatible, tenim un cau d'art que moltes vegades ens costa d'apreciar, vivim al costat d'un racó conegut i admirat per gent d'arreu de la cultura del país. Fa uns tres mesos vaig començar a treballar a Ràdio Nacional, més en concret a la ràdio musical alternativa: Ràdio 3. Aquesta feina m'ha posat en contacte amb diferents productors culturals, sobretot musicals de més i menys nom d'arreu del país català. Moltes vegades la interacció entre productor, és a dir el músic, i l'entrevistador flueix i porta a converses més extenses fora entrevista, que arriben a un punt comú en molts dels casos. Segurament aquest punt comú no és de gran rellevància dins el diàleg de novetats o punts de vista, però és un punt en comú. "Ets de per aquí tu?", pregunta l'artista. "De les Borges Blanques" responc, i aquí comença l'alquímia, i el primer que et ve al cap es recordar les darreres festes majors del poble. Però no; m'estan parlant de l'Slavia, un lloc per on tots han passat, que dóna ressò a la ciutat dins el panorama cultural, perquè és un orgull que dins de Lleida, un territori on les sales de concerts escassegen, on els grups no acaben de tenir la força que es mereixen i on la vida cultural no és excessivament activa poder gaudir, cada cap de setmana, d'un concert i d'una exposició artística diferent i fer-ho al teu poble.