L'arribada de l'aigua a les Garrigues a través de la irrigació dels conreus, combinada amb l'alça valoritzada de l'oli d'oliva i el vi, la cerca del consumidor de noves experiències sensorials i agroturístiques estan visualitzant unes oportunitats de negoci per al nostre territori que feia anys que no s'oloraven.

Projectes com arranjar cabanes de volta o fer tasts de vi arreu de la comarca, o excursions per veure i viure petites actuacions musicals harmonitzades amb el paisatge garriguenc s'estan convertint com la redescoberta del nostre petit edèn garriguenc.

Ara bé, hom visualitza que no tot són projectes sostenibles, des del punt de vista de modificació i restauració de la nostra orografia. Ens apareixen inversions molt potents i d'alt impacte que es basen en la mecanització al màxim nivell apostant per prioritzar la modulació del nostre territori, eliminant corredors biològics, marges de pedra i turons arreu. Un model que xoca frontalment amb el de la sostenibilitat paisatgística basada en una orografia en part salvatge i una altra de modulada pels nostres avantpassats, respectuosa amb els marges de pedra, les cabanes i els turons. Aquest model històric permet conviure amb la caça, l'excursionisme, l'agroturisme i el gaudi de la natura per a tothom. Un model que dona valor afegit a l'ampolla d'oli o de vi, que quan la comprem estem invertint en paisatge, vida i sostenibilitat en un tot harmonitzat i perdurable en el temps, alhora que fixem gent en el territori que treballa per estimar la nostra terra en tant que és la seva mare. Vaja, un tot únic i saludable en el sentit ple de la paraula.

Espero i desitjo que aquest model triomfi, ja que si passa el contrari, l'esdevenidor no crec que ens garanteixi una comarca cohesionada i perdurable en el temps, sota criteris socioambientals i econòmics.