Dins dels actes de la 56a Fira de l'Oli i les Garrigues es va fer l'acte de presentació de la bandera de la ciutat de les Borges Blanques. En aquest acte vaig tenir l'honor de ser el padrí conjuntament amb la padrina, la Sra. Mireielle Rebecq, que és la primera tinent d'alcalde del municipi de Toluges a la Catalunya Nord. Amb aquest acte culminava un procés de recuperació dels símbols municipals de la ciutat, part dels quals van ser arrabassats després de la guerra de Successió, que ara es legalitzen i s'oficialitzen.
Diu la normativa que els elements de l'escut i de la bandera s'han de fonamentar en fets històrics, accidents geogràfics, característiques pròpies de l'ens local o en el seu nom. I afegeix que, en qualsevol cas, s'han de respectar les normes de l'heràldica (la ciència dels escuts) i de la vexil·lologia (la ciència de les banderes). L'oficialització d'aquests símbols representatius s'ha realitzat seguint els procediments legalment establerts i ha permès recuperar els seus senyals històrics i tradicionals. En aquest procés s'ha tingut en compte l'estudi que vaig presentar conjuntament amb l'amic Giordano Marquès, en què estudiàvem els casos de les Borges i d'Arbeca, en la VI Trobada d'Estudiosos de la Comarca de les Garrigues, que es va celebrar al municipi del Cogul el 27 d'octubre de 2007 i que va ser publicat per l'editorial Fonoll.
D'acord amb la seva descripció, la bandera de les Borges Blanques és groga amb quatre pals vermells en els dos terços principals amb el bou blanc de l'escut i verd clar en el tercer terç vertical amb tres flors de lis juxtaposades pels extrems laterals inferiors. Els quatre pals (coneguts popularment com a quatre barres) són el símbol que les Borges Blanques es va redimir del règim senyorial al segle XIV i va passar a dependre directament dels comtes-reis de Catalunya-Aragó, evitant la dependència senyorial de la Casa de Cardona que tenia el domini de les veïnes viles d'Arbeca i Juneda. El bou blanc de l'escut és un senyal parlant que fa al·lusió al nom de les Borges Blanques. Bou i borges comencen per les mateixes lletres i el fet que aquest noble animal sigui blanc fa també referència al nom del municipi, sent un senyal que es remunta probablement cap als segles XVII-XVIII. Erròniament, durant uns anys el bou es va confondre pel color amb una vaca. Al segle XIV la llavors vila de les Borges Blanques era considerada un carrer de Lleida, és a dir que els borgencs tenien els mateixos drets que els ciutadans de Lleida. Cal dir que al segle XVI les Borges Blanques van tenir un govern autònom sota l'aixopluc de Lleida i els seus regidors van ser anomenats paers pel rei Ferran el Catòlic. Per això porta a l'escut el ram de lliris de la ciutat de Lleida i a la bandera la seva versió simplificada: tres flors de lis juxtaposades pels extrems laterals inferiors. Al segle XX, gràcies al Marquès d'Olivart, la vila va passar a ser ciutat i per això en l'escut té el dret a portar una corona mural de ciutat i no el coronell que erròniament portava fins ara.
Voldria acabar aquestes paraules amb la meva felicitació i agraïment. Felicitació a l'Ajuntament i a la ciutadania de les Borges pel procés participatiu en el qual es va triar la bandera entre les diverses opcions legalment possibles. D'aquesta manera s'ha conciliat el rigor i les exigències tècniques amb l'autonomia local i la participació ciutadana. Agraïment per l'honor d'haver-me escollit com a padrí que vull fer extensiu a l'Il·lm. Sr. Alcalde i a l'equip de govern, als regidors, al Sr. Gerent i a tot l'Ajuntament. En aquest acte no hi vaig poder assistir físicament pel fet de coincidir el dia d'aquesta celebració amb la meva estada com a professor visitant a la Universitat de Brescia a la regió de la Lombardia a Itàlia. No obstant això, les noves tecnologies em van permetre participar-hi virtualment. Malgrat la distància em vaig sentir molt a prop en les emocions i en els sentiments. Visca les Borges Blanques!
Vicenç Aguado i Cudolà