Opinió

Editorial

Patrimoni invisible

El Departament de Governació ha completat la digitalització dels límits municipals revisats sobre el terreny als anys 2002 i 2003 en un treball que en el millor dels casos, als ajuntaments els va suposar més de mig any de recórrer els confins dels termes respectius. Les Garrigues esdevé així la primera comarca catalana, amb el permís dels pocs pobles on això resta pendent, a tenir enllestit aquest treball. La darrera vegada que aquesta revisió havia tingut lloc es remunta al 1919, i no cal dir com han canviat les coses des de llavors. L’element material que tradueix aquests límits sobre el territori són les fites de terme, pedrons d’origen medieval i en molts més casos, del segle XVIII i XIX. Es tracta de carreus de pedra de forma variable, fortament fixats al sòl i que, al mateix temps que disposen d’una gran protecció legal són objecte d’invisibilitat i desconeixement. Això és degut a la seua situació sobre el territori, en els llocs més apartats dels termes, el seu discret embalum i al fet que normalment es trobin enmig de finques privades sense accessibilitat. Així, les fites de terme són elements útils a efectes de determinar on comencen i acaben els termes, fet que entre altres, per regla general serveix a efectes de situar els vedats i les àrees de caça. Però també són un element patrimonial de primer ordre (en molts casos duen grafits, inscripcions numèriques o alfabètiques) i un testimoni mut dels avatars dels temps atès que els límits municipals atenyen fets, disputes i circumstàncies històriques que expliquen el passat i en són part fonamental. Per tant, la delimitació exacta dels límits que porta implícita la identificació de les fites històriques que han subsistit al pas dels segles és un primer pas a la seua posada en valor, que necessàriament ha d’anar associada al seu estudi i a la protecció local a través dels diferents planejaments urbanístics i catàlegs de béns que els ajuntaments periòdicament revisen i elaboren.