"Yo creo, Sres. Diputados, que lo poco que he manifestado de la huelga de La Canadiense servirá para demostrar que no ha habido coacción, ni absolutamente nada que justificase las violencias, las arbitrariedades, las injusticias y las condenas que se dictaron contra esos obreros." Aquestes paraules de l'aleshores diputat Francesc Macià pronunciades el 10 d'agost de 2019 al Congrés dels Diputats de Madrid complien cent anys el mes passat.

Francesc Macià, nascut a Vilanova i la Geltrú però de pares borgencs, havia iniciat la seva carrera política, i abandonat la militar, arran dels fets del Cu-Cut! quan una guarnició de militars assaltà la seu de la publicació humorística. Macià abandonava la seva llarga trajectòria com a enginyer militar perseguint la consecució dels seus ideals polítics que en aquell moment eren d'un catalanisme que volia regenerar la vida política espanyola. Tanmateix, i ben ràpidament, Macià s'adonà de la impossibilitat de canvi dins del règim d'Alfons XIII i s'anà radicalitzant políticament fins al punt que el 1917 va arribar a oferir armes i organitzar un aixecament popular a les comarques de Lleida al secretari general de la CNT, Simó Piera, que aquell any dugué a terme una vaga general influenciada pel que estava passant a Rússia i Europa.

Malgrat un cert allunyament, Macià tornà a posar-se al costat dels sindicalistes durant la vaga de La Canadenca de 1919 i va fer de portaveu de diversos obrers al Congrés dels Diputats, en un moment en què la repressió contra el moviment obrer estava desfermada i sense control pels carrers de Barcelona. La vaga, que evidentment enguany també compleix el seu centenari, se saldà amb centenars d'obrers detinguts en una Barcelona a les fosques, ocupada militarment per l'exèrcit espanyol i assetjada per la força d'ordre burgesa del sometent. I, tanmateix, la victòria obrera fou incontestable i s'aconseguí promulgar el decret sobre la jornada de vuit hores per als obrers industrials, del qual encara avui som hereus.