Durant la festa major de les Borges s'han introduït novetats respecte a altres anys en matèria de gènere i violències masclistes, com ara la lectura d'un manifest durant la popular trobada de gegants, grallers i correfocs, o bé a l'espai de les penyes. Es tractaria d'una pràctica institucional habitual en un context en què el feminisme és a l'ordre del dia. De fet, el concepte de rentat lila fa referència a aquests processos que s'esdevenen en institucions públiques i privades, les quals es revesteixen d'un discurs de compromís amb la igualtat. Es tracta d'un rentat de cara o s'està produint un canvi significatiu a nivell polític local?

Des del meu parer, és una esbandida que no ha aconseguit llevar ni la més mínima lleganya. Fixem-nos en el dissabte a la tarda, moment de màxima efervescència de les festes populars en què la plaça atapeïda resta expectant del pregó de festa major amb la mirada dirigida al "balcó de les autoritats": després d'un discurs del pregoner d'enguany no exempt d'acudits masclistes es procedeix a la lectura del manifest contra les agressions masclistes fent referència a les diverses manifestacions d'aquesta i posant l'accent en els contextos d'oci. Sense entrar en el contingut, un discurs d'aquest tipus queda descontextualitzat i pot generar efectes no desitjats fruit de la manca de treball previ en la matèria.

Un acte simbòlic així es desvirtua quan manquen polítiques públiques d'igualtat fonamentades en la realitat del territori. Si bé el reconeixement públic de l'existència de desigualtats de gènere és necessari, també ho són les polítiques de redistribució i representació.