La major part dels meus estius els he passat a Maials, encara ara els començo amb excitació i els acabo amb una profunda tristor. Des de la "maduresa" dels meus 36 anys he entès com aquests estius formen part del meu cicle vital anual. Un oasi a l'estil atrafegat de la resta de l'any que em permet fer coses diferents i compartir temps amb gent que no veig tant com m'agradaria.

Reflexionant en silenci sobre això m'adono que l'any no és el únic cicle vital que tinc, cada dia compleixo un ritual amb temps per mi, família, feina... El mateix passa amb les setmanes, els mesos, fins i tot amb la meva vida...

Des de fa mesos que tinc la sensació que als de la meva generació se'ns acaba l'estiu i la primavera i ens endinsem cap a la tardor. No parlo dels mals d'esquena, les ressaques cada dia més dures... sinó de la necessitat de canviar la nostra manera de veure i viure el dia a dia. És dur deixar endarrere i no enyorar les hores a les piscines amb la colla, la fresca, els festejos... però el dia a dia ens deixa clar que això ja s'ha acabat.

Espero que la tardor sigui una època serena, amb més clarividència i més pensar en mi que en els altres. Una fase on prengui consciència i fiqui els cinc sentits en cada acció. On rigui dels meus defectes i reconegui sense excuses les meves qualitats.

Bona tardor a tothom!!