Recordo amb emoció els dies previs al Nadal, quan era petita i les vacances trucaven a la porta, els preparatius per a omplir la casa amb una bona decoració nadalenca passaven a ser els deures de la meva germana i meus. Tradicions que avui dia han canviat, ja sigui perquè ens hem fet grans o perquè la meva percepció sobre el Nadal també ha canviat. Aquestes tradicions tan familiars de les quals us parlo venen lligades a una col·lecció infinita de plantes i a una estreta relació amb la natura en dies freds i gèlids entre boires com són els hiverns a les Garrigues.

Anar a buscar molsa per a fer el pessebre, recollir algunes rametes de pi per a fer-les servir com a arbres, aquella soca d'ametller que era la cova perfecta del nen Jesús i que any rere any guardàvem a la golfa [dit esgolfes] juntament amb el tió, un bon tronc d'oliver. També l'arbre de Nadal, un ginebró escollit a consciència i que un cop a casa decoràvem amb llumetes. I per acabar, quatre pinyes per fer un centre de taula, una mica de boix grèvol o de galzeran per a decorar i un trosset de vesc per a penjar a la porta. Ho reconec, qualsevol agent rural, ecologista o defensor de la natura es deu estar posant les mans al cap, fins i tot jo vint anys més tard, però no us podeu imaginar que feliç que em feia tot aquell ritual nadalenc. Durant aquells dies alimentàvem el tió amb mandarines i esperàvem impacients el dia d'agafar amb força aquells pals d'avellaner per a cagar el tió. A poc a poc s'acostava la nit més màgica de l'any i els Reis Mags d'Orient també avançaven a poc a poc pel pessebre. La nit del dia cinc de gener els nervis ens menjaven per dins i esperàvem il·lusionades l'arribada de Ses Majestats amb aquelles carrosses guarnides i plenes de regals, però també de carbó vegetal, no pas de sucre. L'endemà menjàvem tortell de reis esperant no trobar la fava i poder ser coronades reines de casa.

Un cop passades les festes, part d'aquell material vegetal que havia guarnit la casa durant dies servia per escalfar la casa i mentre les rames de ginebró petaven dins el foc anàvem recollint tots els adorns esperant de nou el proper Nadal.

És etnobotànic o no és etnobotànic el Nadal?