Enguany, la Fira de l'Oli celebrarà la seua 23a edició. I hui en dia encara no sabem la repercussió real i sostinguda que té en la societat, en especial al sector oleícola local i comarcal. Resulta difícil d'entendre l'absència de dades sobre el seu impacte, tenint en compte l'elevat índex de despesa que representa l'esdeveniment. Una xifra que augmenta any rere any sense garantir cap salt qualitatiu. Si les dades hi són, el retorn a la ciutadania no s'ha fet ni en temps ni forma. I això, com comprendreu, genera dubtes.

No entraré a avaluar si el certamen és deficitari o no, ja que aquestes valoracions pertoquen a altra gent i altres espais. Però deixeu que en qüestione les formes, així com el grau de solidesa del projecte que hi ha, pretesament, al darrere.

Una fira com aquesta hauria de ser un espai de trobada, intercanvi i reconeixement mutu dels agents que conformen el món de l'oli d'oliva. Un lloc on es concentrara la seua diversitat, nivell d'expertesa i excel·lència. En canvi, cada any hi trobem a faltar més expositors de la comarca i va en augment la presència de personatges mediàtics, que res no aporten a la promoció de la cultura de l'oli de les Garrigues.

Allò que podria ser una ferramenta de cohesió del territori es redueix aquests dies a un sainet, en què el personalisme d'aquells que ostenten el poder eclipsa la professionalitat de les nostres productores. Sort en tenim, però, dels petits projectes gastronòmics i elaboradores de proximitat, que omplen un programa mancat de contingut i coherència interna. La mateixa falta de coordenades que s'albira a la marca Borges Capital de l'Oli o, acudits a banda, al fet de barrejar aigua i oli a preu d'or. Tot plegat, per continuar amb l'estratègia de donar l'esquena a una comarca que, després d'anys a l'ombra del gegant, ha començat a tirar milles... i de quina manera!