Arran d'una onada de robatoris en qüestió de pocs dies en una urbanització d'habitatges unifamiliars de les Borges i de la lògica alarma veïnal que això va generar, l'Ajuntament hi ha instal·lat càmeres de videovigilància. És una resposta ràpida a un problema en calent. No és el primer lloc -ni serà l'últim- on s'adopta aquesta solució i, per tant, ja hi ha un cert bagatge sobre l'efectivitat de la mesura. Així, a molts llocs l'experiència demostra que allà on s'instal·len càmeres, la delinqüència sol remetre una temporada, però es trasllada a un altre barri proper. Es desplaça el problema, de manera que una vegada has començat a posar-ne, la tendència és que, a cada nova tanda de robatoris, les zones videovigilades s'eixamplin. L'altra cosa que es constata és que cal un manteniment regular, de manera que si aquest no es produeix en els termes adequats, l'efectivitat a mitjà termini baixa i l'alt cost de la instal·lació no acaba compensant, per exemple, un reforç de la vigilància presencial ordinària.

Una cosa és instal·lar aquests aparells en determinats edificis o equipaments i l'altra és que comencin a proliferar a l'espai públic. Algun altre municipi, com Bovera des del 2017, també va optar per solucions d'aquest tipus a propòsit de robatoris encadenats i per la dificultat afegida de la distància i la solitud en entorns més rurals. De fet, la Generalitat va anunciar l'any passat que els municipis que no tenen Policia Local poden subscriure convenis de col·laboració amb el departament d'Interior, sempre que existeixi una necessitat de seguretat ciutadana, que haurà de ser validada per la Comissió de Controls dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya. Aquesta és una mesura relativament justificable en pobles petits i allunyats de comissaries i que, com a Bovera, tenen èpoques de l'any que queden molt buits durant el dia, en aquest cas per la collita de l'oliva. Tot i així, no estan exempts de protocols que cal anar revisant.

El cas de les Borges, en canvi, és més difícil de justificar, d'entrada perquè disposa tant de Policia Local, per a la qual s'han anunciat cinc noves places, com de comissaria de Mossos d'Esquadra. En aquest cas, a diferència de Bovera, les càmeres no han estat pensades per ubicar-se a l'entrada o sortida del nucli urbà, és a dir, per al conjunt de la ciutadania, sinó per a la vigilància exclusiva de tres carrers. Amb quin argument es podrà dir que no a peticions legítimament similars d'altres urbanitzacions del mateix poble? Estem disposats que en un poble de 6.000 habitants hi hagi una dotzena de carrers, per dir alguna cosa, amb càmeres sobre l'espai públic? I si són 15? I si són 20? On és el límit?

De tot això no se n'ha parlat i caldria fer-ho, perquè si no hi ha un model de seguretat clar, consensuat i conegut per la població, que inclogui explicacions clares, per exemple, de qui supervisa les imatges i en quins supòsits, ens podem trobar abocats a una política improvisatòria i erràtica en aquest àmbit, ja delicat per si mateix, que no solucioni problemes de conjunt i, per contra, comprometi la intimitat i la privacitat de les persones i, finalment, ens encamini a una restricció de les llibertats tal com succeeix a cada vegada més i més països.