Al SomGarrigues del gener, dedicat a la Fira de l'Oli, l'amic Josep Maria Anglès, l'ànima del museu Cal Pauet de les Borges Blanques (que recomano que visiteu), demanava un reconeixement per al càtar Raimond de Castelnau, que va morir a la Granadella el desembre de 1314. Anglès escriu que seria "un bon detall que la nostra comarca li fes un reconeixement". Fa uns anys, Esteve Canet a Lo Clarí de la Granadella ja reclamava un reconeixement per a Castelnau. A veure si aquest cop hi ha més sort, tant a nivell local com comarcal!

Al mateix número del SomGarrigues es publica la notícia que, tot i la inicial oposició de l'alcalde, finalment l'Ajuntament de les Borges ha decidit retirar el nom al carrer del general Ildefons Güell, dedicat pel fet d'haver nascut al municipi. Aquest diari remarca que, com a militar a la cruenta guerra del Rif, va forçar el reclutament d'una lleva de soldats contra la qual la mateixa comarca es va revoltar. És a dir, obliga uns garriguencs a anar a morir a una guerra a l'Àfrica i li dediquen un carrer. Demencial. Mig retirat, Güell va continuar sent un prohom franquista que el 1939 proclamava públicament l'adhesió "entusiasta i indestructible" al dictador Franco.

A la revista local borgenca Terrall de finals de l'any passat, l'historiador Marc Macià demanava un reconeixement per a Ramon Fabregat, que va mantenir viva la flama del catalanisme tot i costar-li un trasllat de feina forçós, perdre la botiga i el molí d'oli familiar i dues vegades exiliat. Macià, a qui s'han d'agrair les seves investigacions sobre la història contemporània de la comarca, acabava amb una reclamació: "incomprensiblement, encara avui no hi ha cap espai públic a les Borges que dugui el seu nom".

Sap greu que alguns esperin injustament el reconeixement públic mentre han estat suplantats per altres d'ignominiosos que l'han gaudit immerescudament. Però mai és tard.