Ara que ja s'ha acabat la temporada de la caça del tord comú i el tord ala-roig (període que va del 13/10/19 al 9/2/20), cal fer balanç d'aquesta modalitat de caça, ja que ella mateixa comporta unes singularitats negatives que no es donen, ni de bon tros, en la resta de l'esport de la caça, com seria el conill, el senglar o el cabirol, entre d'altres.

Per als profans en l'esport de la caça, cal dir que no és el mateix anar a caçar un tord, que un conill i així podríem continuar amb la resta de la fauna anomenada cinegètica (que es pot caçar, en temps i forma).

La modalitat de la caça del tord, activitat molt nostrada a les Garrigues, ha esdevingut una pràctica que ha generat unes entrades de diners a les nostres àrees privades de caça (en castellà cotos) gens menyspreables, aquests diners han servit per a arranjament de camins i altres menesters.

Ara bé, aquesta modalitat de caça ens ha comportat a la comarca l'entrada, any rere any, d'alguns mals caçadors, els que anomenem escopeteros, gent de l'àrea metropolitana, alguns dels quals ens han generat molts problemes. Sabedors en som tots d'entrades a les cabanes, de no recollir les beines, d'ús de reclams electrònics il·legals per atraure i enganyar els tords o bé d'encarar-se a la pagesia quan aquests s'han queixat que els cauen els perdigons al cap en plena temporada de la collita de l'oliva; furtar ametlles, codonys o llenya i un sens fi de males praxis. Aquí hi hauríem d'incloure l'abatiment d'un astor (accipiter gentilis) a l'àrea privada de l'Albi i un altre de ferit a l'àrea privada de Cervià de les Garrigues. Estem parlant que s'ha disparat, en ambdós casos, a espècies protegides, aquest fet és considerat un delicte, un fet que en cap cas pot ser confós amb un tord en el vol, sigui per la mida, forma o color. No vull deixar de mencionar els greus fets ocorreguts ara fa 3 anys en què es va assassinar dos agents rurals en un control de caça del tord.

Per tot el que s'ha exposat, els titulars de les àrees privades de caça, que en molts casos són els mateixos ajuntaments, tenen un repte molt important per resoldre, cal ser molt curós amb les persones de fora que venen a practicar l'esport de la caça del tord; aquests diners que sempre van bé no haurien de ser mai moneda de canvi a les accions negatives abans esmentades.

La nostra comarca ha de saber dur a terme la gestió de la caça sense haver de recórrer als escopeteros, és un repte que cal aconseguir. Ens cal optimitzar aquest recurs natural de forma endreçada, segura i no delictiva.