Diuen que el veganisme està de moda, però jo diria que està de moda criticar la gent que segueix aquest principi ètic. El creixement del veganisme va acompanyat d'un rebuig cap a aquest. Hi ha un ampli sector de la població que no entén aquests principis o, més ben dit, que no els vol entendre. El problema arriba quan per aquesta falta d'enteniment es recorre a la burla i s'humilia la persona.
Vivim en una societat que segueix uns patrons culturals i, si algú surt d'aquesta estandardització, se'l considera diferent i és etiquetat. Hem normalitzat l'especisme i, quan un vegà qüestiona si el plaer gustatiu justifica la mort i patiment de l'animal concernit, s'exposa a ser ridiculitzat.
És cert que el veganisme desperta curiositat i les preguntes són constants, però quan el vegà es justifica, s'encén el debat i és bombardejat amb comentaris com "les plantes també tenen sentiments" o "et quedaràs sense proteïnes". S'ha parlat ben poc d'aquest concepte, però la vegefòbia està molt present en la nostra societat. Comprendre i respectar les diverses filosofies de vida és molt senzill.