No fa pas tant, jugàvem a pilota i exploràvem el territori en bici. Al mateix temps, apareixien els primers mòbils, aparells voluminosos que feien poc més que trucar.

Amb l'arribada de l'smartphone la cosa va canviar. Va venir acompanyat de les apps i situava la comunicació a un altre nivell. Es va convertir en un producte assequible i atractiu. Desitjable. I es feia un lloc a totes les cases.

Actualment, tothom en té un. Fins i tot els més petits. Ha entrat als nostres pobles i les coses ja no són com abans. Els espais són els mateixos però els seus usos varien amb el temps i l'arribada del mòbil ha buidat els nostres espais públics. Ha canviat el comportament dels més grans, però sobretot el dels més petits. El mòbil els atrapa i no té res a veure amb l'habilitat de les criatures. Està pensat per a que sigui així. No és casual. Darrere hi ha un mercat enorme dedicat a ferlo irresistible.

Passes per la plaça i ja no es juga a pilota. Hi ha gent jove, sí. Canalla asseguda al banc amb les cares il·luminades, cadascun amb un mòbil a la mà. Qui vol jugar a pilota tenint un pepino amb connexió 4G?