Perpinyà (i no Perpignan) existeix. Aquest Perpinyà català, solidari, que no ha oblidat la seua catalanitat malgrat que fa més de tres segles i mig els pactes entre les monarquies espanyola i francesa el van separar de la resta de Catalunya.

Suposo que una bona colla dels que llegiu aquestes ratlles vau ser dels esforçats (sud)catalans que van fer hores i hores de viatge per assistir a l'acte de solidaritat amb TOTS els represaliats catalans. Un acte que, més enllà de les batusses polítiques lamentables de l'independentisme, va ser organitzat per aquests nord-catalans que sempre hi són per a donar suport a la lluita per la independència.

I tot això sense res a canvi. Lluitant també contra la incomprensió i desconeixença de molts independentistes que consideren que Perpinyà és França i que s'emprenyen si els responem que ells són a Espanya. Potser que seria l'hora d'una certa reciprocitat.

Els presidents Puigdemont i Torra van declarar: "Estem en deute amb Catalunya Nord". Se m'acut que, per començar, es podria reobrir la delegació de TV3 a Perpinyà i tornar a donar ajudes a l'ensenyament del català. Per començar.